ITINERARI TORROELLA DE FLUVIÀ – GOLA DEL FLUVIÀ
A continuació us presentem l’itinerari TORROELLA DE FLUVIÀ – GOLA DEL FLUVIÀ, amb fotografies, comentaris i track realitzats per l’Hubert Mas. Al final us deixem un enllaç per a que el pogueu descarregar i fer servir com a pista a seguir en un tracker o alguna aplicació de seguiment d’itineraris com Orux Maps (Android, gratuita des de www.oruxmaps.com), Wikilock (Android) o Maps.me (per a iOS). També els podreu obrir a l’ordinador amb una aplicació com Google Maps.
🚦🚦Aquest proposta s’ha treballat en el marc del projecte “ Descoberta del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà” de l’APNAE finançat pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb la subvencions destinades als espais natural de Catalunya, els ha`bitats i les espècies 2017-2018 de la Generalitat de Catalunya.🚦🚦
Es tracta d’un itinerari lineal d’uns 10 quilòmetres, amb inici a Torroella de Fluvià i que ressegueix la riba esquerra del riu fins arribar a la seva desembocadura passant per Sant Pere Pescador. Es pot fer tant a peu com amb bicicleta sense dificultat i durant tot l’any, tot i que s’aconsella evitar les hores centrals del dia a l’estiu encara que trobarem força ombra durant bona part del camí.
El recorregut s’inicia a Torroella de Fluvià a l’entrada sud del poble on hi ha una rotonda d’on surt l’antiga carretera C-31 que va de Figueres a Santa Cristina d’Aro i que va quedar en desús un cop feta la variant.
Seguim per aquest tram de carretera durant prop d’un quilòmetre en direcció sud fins que s’acaba, just a l’entrada d’una explotació d’àrids (vigileu amb el pas de camions!) i continuem recte per un camí de terra que de seguida ens porta al riu Fluvià. En aquest tram el riu és estret i baixa força amagat, serpentejant per una ampla franja de bosc de ribera a banda i banda força ben conservat on podem observar ocells com picots, oriols o rossinyols i escoltar, més que veure, el reclam del blauet.
Seguim pel camí que surt a la nostra esquerra i que va resseguint el riu. Uns 100 metres més enllà arribarem a una gran llacuna que es troba al mig d’un antic meandre del riu Fluvià. Aquest meandre el va suprimir l’ACA l’any 1997, tot canalitzant el riu recte cap el mar, amb l’argument d’evitar inundacions als camps del voltant. Resultat del redreçament del riu es va originar un espai d’unes 34 hectàrees on es va autoritzar la extracció d’àrids i es va restaurar posteriorment (2014), tot creant una gran llacuna que es nodreix d’aigua del freàtic, amb una Illa central a on s’accedeix per una passera, un itinerari que l’envolta i fins i tot un observatori elevat. Tot l’espai forma part de la xarxa Natura i manté força valors naturals, amb aigua molt clara i força vegetació de ribera, tot i que avui dia presenta un marcat abandonament. Segons l’època de l’any hi podem trobar ànec collverd, bernat pescaire, martinet blanc, etc. En època de cacera però la zona resta força deserta.
Un cop visitada la zona seguim riu avall per un camí de terra, que a estones es força pedregós (ple de còdols), a la dreta tenim el bosc de ribera i a l’esquerra prats secs amb joncs, on a la tardor hi ha grans volades de fringíl·lids com caderneres o verdums.
Al km 2, abans de que el camí faci un gir cap a l’esquerra i s’enfili una mica, trobem un trencall que surt a la dreta i que ens porta directe a la vora del riu que aquí ja comença a ser una mica més ample. Podem intentar veure ocells aquàtics com la cuereta torrentera, la xivitona o el blauet. Retornem al punt anterior i seguim pel camí, no gaire bo i que en aquest punt ja va més elevat. Aquí trobem camps de conreu a la esquerra i el bosc de ribera a la nostra dreta fins que arribem prop de la carretera que va a Sant Pere (km 3.5) on el camí de terra es fa molt més ample. Aquí ja entrem dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el riu és ample i podem veure estols d’ànecs, les primeres fotges i algun cabusset.
Seguim riu avall, tot resseguint una ampla corba que fa el riu cap a l’esquerra pel camí que passa per sobre un gran talús artificial creat per a protegir els camps que trobem a la nostra esquerra dedicats actualment a pastures i envoltades per un pastor elèctric. Una mica més endavant i fora de la nostra vista es troben diverses basses envoltades de vegetació que es nodreixen del freàtic, restes d’antics meandres a banda i banda del riu. Ja podem veure el poble de Sant Pere Pescador i el pont que travessa el riu ( Km 5.5)
Deixem a la nostra esquerra un parc amb uns grans plàtans on podem veure cotorretes de pit gris, estornells, gaigs i tudons, passem per sota el pont i creuem un descampat fins arribar a la carretera GIV-6303 que seguirem uns 100 metres fins a trobar a la nostra dreta un trencall que indica Mig de Dos Rius i Mas Joncar, que agafarem.
El camí segueix entre camps de conreu, algunes pomeres i uns 400 metres més enllà tenim un mirador natural sobre el riu que en aquest tram va molt ample i fa una doble corba amb grans taques de canyissar i que és una de les millors zones per a poder veure l’àliga pescadora durant les migracions, intentant capturar algun peix; força ànecs collverds, bernats pescaires, agró blanc, martinet blanc i a l’hivern corb-marins, xarxets, cullerots, etc.
Seguim pel camí, passem pel costat del Mas Joncar i arribem a una zona d’aparcament (km 7.0) que forma part de la finca de mig de Dos Rius, propietat de la Fundació Catalunya – La Pedrera i cedida en règim de custòdia a l’APNAE. Aquesta finca (10 hectàrees) compta amb una gran prat de dall molt interessant per la flora que porta associada com les orquídies, les restes d’una antiga plantació de plàtans i un incipient bosc de ribera on és freqüent sentir picots i veurem els forats que fan als arbres.
Agafem el camí de la reserva que passa pel costat del riu (El camí de les Llúdrigues) des d’on podem accedir a diversos miradors sobre el riu. Veiem al davant l’Illa de Caramany (zona de reserva integral del parc) on, en migració, es pot observar l’àliga pescadora i a l’hivern un dormidor de corb-marins i diversos ardeids.
El camí arriba a una zona de canyissar on hi trobem una ampla passera de fusta que ens permet passar per sobre d’una zona inundable amb canyís a banda i banda on podem intentar veure a la primavera-tardor les boscarles o a l’hivern el teixidor.
El camí acaba a la carretera que porta de Sant Pere a la zona de l’antic Fluvià Marina que veiem de seguida. Es tracta d’una zona de canals a prop de la desembocadura , iniciada els anys 70 per a encabir una gran urbanització de luxe amb 500 apartaments i amb amarradors i que va fer fallida. Només es va arribar a construir un edifici de 6 plantes que va quedar a mig fer i que més endavant es va aconseguir eliminar (2005). Els canals, però, es mantenen a lloc i són aprofitats pels pescadors de canya. El riu Fluvià en aquest punt arriba als 100 metres d’ample però l’aigua és dolça només en la seva capa superficial i salada per sota ideal per a peixos com les llises o els llobarros.
El camí aquí gira a la esquerra vorejant els canals, fins a trobar el rec Sirvent que en aquest tram té una vora cimentada. Al davant podem veure el Càmping el Matà i al rec podem observar diverses espècies d’ànecs, cabussons, corb-marins, etc.
Seguim el camí que gira a la dreta i uns 100 m més endavant altra volta a la dreta. Poc abans d’arribar al moll que dóna al riu, surt a la nostra esquerra un camí de terra que porta a un pont de fusta elevat que permet creuar el rec Sirvent i arribar a la platja, punt final del nostre recorregut (km 9.5). Aquí passem entremig d’una petita zona de dunes amb vegetació pròpia de la zona i a la nostra dreta tenim la gola del Fluvià amb les seves barres de sorra que, segons les llevantades o les crescudes del riu, va variant el seu aspecte.
És un lloc molt interessant, sobretot fora d’època estival (quan hi ha massa gent), per a observar corriol cama-negre, pigre gris, territ tres-dits , diverses espècies de gavines i xatracs i a l’hivern les calàbries o els cabussons coll-negre i emplomallat. O més rarament ànecs capbussadors com l’ànec negre o l’ànec fosc.
Podem veure tot el golf de Roses i a la nostra esquerra la Platja de Can Comes, la darrera gran platja verge de la zona, que s’allarga 4 km en direcció nord fins arribar a la desembocadura del riu La Muga. Des d’aquí podem enllaçar amb l’itinerari que ens portaria cap a la zona del Matà.