El juliol, plenament estival, sol ser un mes tranquil quant a notícies ornitològiques. Els ocells nidificants estan finalitzant ja la cria, les zones humides es van assecant, i les cries d’ànecs i oques ja estan ben crescudes. Els ànecs i oques adults comencen una muda completa del seu plomatge que els farà perdre de cop les plomes de vol, i s’amaguen entre la vegetació, ja que durant 4-5 setmanes no podran volar. A finals de mes, i com a molt destacable, hem tingut la presència al Matà d’una daurada petita del Pacífic Pluvialis fulva, ocell d’origen americà, excepcional al parc amb només una cita prèvia el 2006. També molt destacable l’observació d’una baldriga cendrosa atlàntica Calonectris borealis a la costa de Platja d’Aro, amb molt poques cites prèvies a Catalunya. Altres observacions interessants són un rasclet al Matà, i alguns exemplars de perdiu de mar i de xatrac menut (alguns anys se n’ha confirmat la cria d’aquestes espècies). També continua la polla blava al Cortalet. A finals de mes ja comencen a arribar els primers migrants postnupcials (procedents del nord d’Europa) com diversos territs de Temminck o pòlits cantaires per la zona del Matà i també pels arrossars de Pals. En aquesta època de l’any, si es volen veure ocells, cal aprofitar les primeres hores del dia quan no fa gaire calor, encara no hi ha gaire visitants als itineraris i els ocells estan més actius. Text: Hubert Mas
|