ITINERARI FIGUERES - EL CORTALET
A continuació us presentem l’itinerari ITINERARI FIGUERES – EL CORTALET, amb fotografies, comentaris i track realitzats per l’Hubert Mas. Al final us deixem un enllaç per a que el pogueu descarregar i fer servir com a pista a seguir en un tracker o alguna aplicació de seguiment d’itineraris com Orux Maps (Android, gratuita des de www.oruxmaps.com), Wikilock (Android) o Maps.me (per a iOS). També els podreu obrir a l’ordinador amb una aplicació com Google Maps.
🚦🚦Aquest proposta s’ha treballat en el marc del projecte “ Descoberta del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà” de l’APNAE finançat pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb la subvencions destinades als espais natural de Catalunya, els hàbitats i les espècies 2017-2018 de la Generalitat de Catalunya.🚦🚦
Aquest és un itinerari lineal d’uns 19 quilòmetres que ens portarà des de Figueres fins al centre d’informació d’El Cortalet. Farem servir els rius com a vies de comunicació que uneixen l’interior i la costa, corredors naturals per a la fauna.
Sortint de Figueres, seguirem riu avall el Manol fins que s’uneix amb la Muga a prop de Vilanova de la Muga i després continuarem aquesta, riu avall, fins gairebé a la seva desembocadura, moment en que girarem cap el sud fins arribar al Cortalet tot travessant la zona de Can Comes. És un itinerari planer, sense dificultat, ideal per a fer amb bicicleta i durant tot l’any.
Sortim des de davant de l’estació de tren de Figueres (està pensat per si algú vol venir amb tren i bicicleta) pel carrer Rubau cap el nord (passarem per la vorera que el carrer és direcció contrària), girem a la dreta pel Carrer de Vilallonga, travessem el pas a nivell i agafem el segon carrer que surt a la dreta, el carrer Progrés. Seguim fins al final del carrer i girem a la esquerra pel Passeig del cementiri. Seguim aquest vial que passa pel costat de la antiga plaça de toros i del cementiri i seguim pel Carrer Far d’Empordà fins arribar a un giratori amb una escultura al mig en forma de T que travessarem i continuarem recte fins arribar al riu Manol (km 1.5).
Agafem el camí de terra que surt a la nostra esquerra abans de creuar el pont i continuarem paral·lels al riu pel seu marge esquerre (mirant riu avall). Aquest camí, de terra, però en bon estat, va vorejant el riu que en aquest tram presenta poca vegetació. El camí està marcat com a Ruta ciclo-turística de Figueres a Vilanova de la Muga – Roses amb uns indicadors de color groc. Passem per sota la variant de Figueres de la N2 i continuem per la pista de terra que voreja el riu. A l’esquerra trobem el polígon de Vilatenim i una zona de parc urbà i poc després trobarem la carretera vella a Vila-sacra amb un pont i uns arcs (km 3.5).
Passarem per sota els arcs i tot seguit hi ha un passallís cimentat per on passarem al marge dret del riu. Normalment porta molt poca aigua i es pot passar sense dificultat. En cas que porti molta aigua o no ens vulguem mullar gens, podem passar per sobre el pont, creuar el riu i de seguida surt una pista a la esquerra que ens portarà al mateix lloc.
Seguim la pista ara per la dreta del riu i passem per sota l’autovia de Figueres – Roses. El camí està senyalitzat com “Camí natural del riu Manol”. D’aquí en avall la llera s’eixampla i el bosc de ribera està molt més desenvolupat. Hi podem trobar ocells típics de la zona com la merla, el rossinyol bord, tallarols, oriols i al riu la polla d’aigua, el blauet i algun coll-verd.
Cap el km 5 la pista es fa més estreta i en època de pluges pot estar força enfangada. Aquí el bosc és espès i el camí força ombrívol. A l’altra banda de riu, entre els arbres, podem entreveure el nucli de Palol de Vila sacra amb alguna casa antiga i un rellotge de sol. (Palol vol dir casa fortificada)
Continuem pel camí vora el riu fins que aquest acaba en una carretera que, cap a la esquerra, porta a Vilanova de la Muga (km 7,5). Aquí és on el riu Manol s’uneix a La Muga.
Seguim aquesta carretera en direcció al riu uns 50 metres més enllà i abans de creuar els 2 rius, surt una pista de terra a la nostra dreta que agafarem. Aquesta pista és molt més ample i tot que s’allunya una mica del riu ens portarà ràpidament fins al pont vell de Castelló d’Empúries (km 11.300) del S XIII.
Creuem per sobre el pont i ja podem veure que aquí el riu és força més ample i amb arbres de ribera ben desenvolupats.
Seguim per un camí paral·lel al riu ara pel marge esquerre i que va força elevat en relació al riu, on veiem rètols de “Camí natural de la Muga”. Deixem la vil·la de Castelló a la nostra esquerra i passem pel costat de la Torre dels Carlins, edificació militar del S XIX.
Al km 12, trobem el “Pont Nou” que passem per sota i continuem riu avall.
Al km 13 veiem un baixador a la nostra dreta que porta a un ample passallís per a travessar el riu però nosaltres continuarem pel camí que passa per sobre la mota que a partir d’aquí separa el riu de la plana i de la urbanització d’Empuriabrava en el seu tram final.
Al km 15 trobem el pont de fusta sobre la Muga. El camí passa primer per sota i desprès gira a l’esquerra per a agafar el carril-bici que ve de Roses i el pont que creua la Muga a força alçada, des d’on podrem veure la part final del riu fins a la gola, amb el seu bosc de ribera amb grans freixes, pollancres, salzes, àlbers i oms. És habitual veure-hi estols d’ànecs i fotges i també ardeids com el martinet blanc, el bernat pescaire o el martinet de nit a l’estiu.
Un cop passat el pont creuem la carretera i continuem endavant per un camí que passa pel mig de la depuradora d’Empuriabrava fins a una cruïlla on agafem el camí de l’esquerra. Una mica més endavant trobem a la nostra dreta un observatori sobre les celles de depuració (filtre verd), l’aguait dels rascletons, molt interessant, on podem veure: fotges, rasclons, cabussets, arpelles, cignes i diverses espècies d’ànecs com xibecs, grisets, cullerots, collverds i morells; també els nouvinguts coipús. A l’estiu podem trobar-hi agró roig, martinet de nit i el més escàs martinet menut o escoltar les boscarles i els balquers. A la primavera poden sortir la polla pintada o el rascletó.
Una mica més avall, a l’esquerra, trobem una porteta al tancat de la depuradora que permet accedir a un mirador elevat sobre les llacunes de depuració, lloc molt apreciat per gavines, fumarells, xivitones i altres limícoles, cabussets i xibecs.
Seguim el camí que va vorejant l’Estany Europa que queda a la nostra dreta (petit estany que rep l’aigua que surt del filtre verd i que té un bon canyissar al voltant, a la primavera hi trobarem molts cames-llargues, gambes i diversos anàtids així com flamencs a l’estiu habitualment està sec per a evitar episodis de botulisme.
Seguim el carril bici tot deixant un gran camp a la nostra esquerra on a la primavera i a la primavera es podem observar torlits. Més endavant el camí gira a l’esquerra deixant l’estany i un tercer observatori, el de les Miloques, i segueix cap a l’oest fins a una nova cruïlla on agafarem la pista de terra cap a l’esquerra que porta cap al Mas de Can Comes. Si seguíssim recte arribaríem en poc més de mig quilòmetre a l’ermita de Sant Antoni que es pot veure al davant.
Passem pel costat del Mas de Can Comes, mig enrunat i seguim la pista fins a trobar el vial que va des del Cortalet a l’Estany Túries. (km 18).
Els camps que queden a la nostra esquerra, són les anomenades Closes de Mar on hi pasturen xais que mantenen l’herba ben baixa i on podem veure espècies de llocs oberts com torlits, cogullades, corriols, bitxacs i diversos rapinyaires. També hi ha abundants caus de conill. El camí de l’esquerra porta a l’estany d’en Túries i el del davant arriba a la platja de Can Comes tot passant per camps salabrosos amb abundants salicòrnies, fàcilment inundables en cas de pluja o llevantades, impedint llavors l’accés a la platja.
Nosaltres seguirem per la dreta en direcció al Cortalet, tot passant per una extensa zona de prats secs de pastura de vaques amb joncs i fileres de tamarius. Més enllà trobem un mas enrunat a la dreta, el Mas Trencat, bo per a veure abellerols, puputs, mussols o bitxacs.
Continuem pel camí que passa pel costat d’un gran camp a la nostra dreta ple de joncs i als arbres del fons uns grans nius de cigonya. De seguida arribem a l’Estany del Cortalet que queda a la nostra esquerra envoltat d’un talús i fileres de tamarius i l’aguait dels Roncaires amb una bona vista sobre el conjunt de l’estany amb aigües lliures i un extens prat humit i canyissar per on campen les cigonyes, els agrons blancs i diverses espècies d’ànecs i oques.
Més enllà a la dreta trobem la Closa de les Molleroses amb un petit talús de terra on hi ha una colònia d’abellerols que podrem veure a l’estiu. Aquesta closa és bona per a limícoles, capons reials o martinets. Finalment arribem al mas d’El Cortalet on hi ha el Centre d’informació del parc, punt final d’aquest itinerari (km 19).
Podem tornar pel mateix camí o bé fer drecera pel camí que surt del Cortalet direcció nord, pel mig de camps de conreu. El primer tram de 500 m és asfaltat i després seguim recte per un camí de terra. Deixem a la dreta el Cortal Avinyó i l’Ermita de Sant Antoni i en uns 3 km arribarem a la carretera asfaltada que passa paral·lela a l’Autovia de Roses. Aquí girem a la dreta i a uns 700 m trobem un revolt a la dreta i un camí que s’enfila a l’esquerra, salvant la mota del riu que agafarem i de seguida un passallís per a creuar el riu (el pas pot estar tancat en cas de pluja o riuades) i connectar amb el camí Natural de la Muga. A partir d’aquí continuarem pel mateix itinerari de l’anada.
Hubert Mas