ITINERARI SANT MARTÍ D’EMPÚRIES - SANT PERE PESCADOR
A continuació us presentem l’itinerari SANT MARTÍ D’EMPÚRIES – SANT PERE PESCADOR, amb fotografies, comentaris i track realitzats per l’Hubert Mas i Joan Carreres. Al final us deixem un enllaç per a que el pogueu descarregar i fer servir com a pista a seguir en un tracker o alguna aplicació de seguiment d’itineraris com Orux Maps (Android, gratuita des de www.oruxmaps.com), Wikilock (Android) o Maps.me (per a iOS). També els podreu obrir a l’ordinador amb una aplicació com Google Maps.
🚦🚦Aquest proposta s’ha treballat en el marc del projecte “ Descoberta del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà” de l’APNAE finançat pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb la subvencions destinades als espais natural de Catalunya, els ha`bitats i les espècies 2017-2018 de la Generalitat de Catalunya.🚦🚦
Es tracta d’un itinerari d’uns 10 quilòmetres, que comença a Sant Martí d’Empúries i acaba a Sant Pere Pescador, passant per la costa. Aconsellem fer-lo en la direcció esmentada, perquè això permet tenir el sol a l’esquena tot el dia, fet que facilita la observació tant del paisatge com de la fauna i de la flora del lloc.
Sortim des de l’extrem nord del poble de Sant Marti d’Empúries, on desemboca el Riuet i a tocar la Closa Tancada, que podem observar des del pont elevat que creua el canal. L’esmentada closa està separada de la platja per una mota amb tamarius i amb vegetació dunar en relatiu bon estat de conservació malgrat l’ús intensiu de la zona per part de la gent que envaeix l’espai.
Hi ha múltiples corriols entre les dunes i també corriols per dins la Closa Tancada, que s’inunda fàcilment en època de pluges. A l’hivern hi podem observar ocells aquàtics, com diverses especies d’ànecs, ardeids, limícoles i en migració rapinyaires com l’àliga pescadora, l’arpella vulgar, aligots o milans.
Des d’aquí aconsellem continuar per la platja, tot respectant les dunes, durant uns 400 metres, fins arribar al càmping La Ballena Alegre. En aquest punt girem cap a l’esquerra i agafem el camí que va paral·lel al mur sud del càmping, fins arribar, uns 400 metres més enllà, a la carretera que va de Sant Martí d’Empúries a Sant Pere Pescador. Per a les bicicletes és millor passar per la carretera que volta la Closa Tancada fins arribar al mateix punt.
Des d’aquí i durant un parell de quilòmetres, que són relativament monòtons, seguim vorejant el càmping La Ballena Alegre, la discoteca Fata Morgana i el càmping Las Dunas. En alguns trams passem paral·lels al riu Vell que queda a l’altra costat de la carretera, un antic braç del riu Fluvià que desemboca a la zona del Riuet, indret on comença aquest itinerari.
Just al final del càmping Las Dunas girem a la dreta per un camí ben marcat que voreja, en part, el càmping, per després girar cap al nord i seguir entre closes voltades de tamarius amb algunes petites llacunes salabroses.
Uns 500 metres més endavant creuem una carretera que porta a la platja de la Cagarra. A l’hivern és interessant desviar-nos del camí i arribar-hi perquè, aquí, la platja és més alta i permet una millor visió de la badia, tot buscant ocells aquàtics hivernants, com calàbries, gavots i ànecs capbussadors.
Retornant al camí, seguim recte i uns 500 metres més endavant trobem un “xiringuito” a la dreta i una mica més enllà, diversos camins que porten a la platja de Cal Cristià, que en aquest sector està força conservada i que és interessant per al corriol camanegre, que hi cria. Hi trobem uns plafons del Parc Natural sobre la riquesa en fauna i flora de les dunes, que cal conservar. Malgrat això, a l’estiu, l’excessiva afluència de gent redueix l’atractiu de la zona.
Continuem el camí en direcció nord, tot passant entre diversos càmpings (Aquarius i Àmfora), que ens queden a l’esquerra, i closes salabroses amb tamarius de bon tamany, tot i haver sofert una poda excessiva en determinats punts.
Seguim aquest tram de prop de dos quilòmetres fins que arribem al darrer càmping, La Gaviota, on el camí passa a ser de sorra i s’acosta més a la platja. Deixem enrere les closes i els tamarius i entrem en una zona de sulsures (amb plantes crasses, tipus salicòrnia, que toleren l’aigua salada) que s’inunden en època de pluges o de llevantades, quan l’aigua del mar pot entrar força endins i el camí pot quedar tallat. En aquest cas, aconsellem girar en aquest punt cap a l’interior, tot passant pel costat del càmping La Gaviota i seguint la pista fins a trobar la carretera de Sant Pere Pescador.
Seguim pel camí, que es troba en un estat regular i assenyalat amb marques blaves, sempre en direcció nord i fins que trobem la gola del Fluvià.
Podem arribar a la desembocadura desviant-nos del camí una mica abans, tot passant per la platja. Cap a l’interior veiem una llacuna allargada, que rep el nom de clot de les Botigues.
En aquest punt, el camí gira cap a l’interior, fins a creuar un rec, i arribem a una plataforma d’observació del riu Fluvià. Des d’aquí podem veure, a la nostra esquerra, la Fanguera de les Goles, amb sulsures i diverses llacunes de poca fondària, al davant el riu Fluvià i a l’altra banda de riu la zona de la fallida urbanització Marina-Fluvià on podem veure els canals construïts, però per sort es va aturar a temps i no hi ha edificacions (l’únic edifici que hi havia es va aconseguir enderrocar fa uns anys gràcies a la pressió d’una campanya popular).
Des d’aquí anem vorejant el riu en direcció oest, cap a Sant Pere Pescador. Durant un quilòmetre, el camí, en un estat regular, circula paral·lel al riu i hi podem trobar, en alguns trams, una estreta franja de bosc de ribera poc desenvolupat, fins que arribem a un camí en bon estat que porta fins al mas Martinet, que ens queda a l’esquerra.
Seguim endavant per aquest tram d’uns dos quilòmetres, que passa entre el marge dret del Fluvià, amb una estreta franja de vegetació, i grans camps de pomeres, tot seguint la corba del riu. A l’altra riba veiem l’Illa de Caramany, reserva integral on no es permet l’entrada. En aquest tram de riu (braç dret) està prohibida la navegació (les barques han de passar pel braç esquerre) i hi podem veure, sobretot a l’hivern, abundants fotges, ànecs, corbmarins i gavines, o més rarament l’àliga pescadora.
Anem trobant diverses plataformes que permeten bones vistes sobre el riu , el qual, en aquest punt, forma un meandre ben marcat.
Arribem a un punt on el camí principal gira cap a l’esquerra i a la dreta surt un altre camí, que hem de seguir. Aquest sender està senyalitzat com a itinerari saludable a la vora del riu. Després d’una petita baixada arribem a un pontet que creua una zona de canyissar i a la dreta podem veure una llacuna amb el riu.
Més endavant, el camí retroba el riu i el va vorejant, durant mig quilòmetre, fins arribar a una zona de pícnic i a l’oficina de turisme de Sant Pere Pescador, que es troba al costat del pont que creua el Fluvià i que porta al nucli del poble, que podem veure a l’altre costat i que és el punt final del nostre itinerari.