PROJECTE LLÚDRIGA
Objectiu
Reintroducció de la llúdriga (Lutra lutra) a les conques de la Muga i del Fluvià.
Resum del projecte
Històricament la llúdriga havia estat una espècie abundant a les conques dels rius Fluvià i Muga, així com als Aiguamolls. Durant el s. XX, però, es va anar rarificant.
El Projecte Llúdriga va ser un pas més en tota una sèrie de projectes de restauració d’espais i reintroducció d’espècies, portats a terme al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà des de la seva creació, sota la direcció de Jordi Sargatal, en el període 1984 – 1997.
Però, concretament, el projecte Llúdriga neix a començaments de 1993, quan Jorge de Pallejà, naturalista i escriptor que ja havia aportat, juntament amb les seves germanes els fons per a la construcció de l’aguait Pallejà, es va oferir a col·laborar econòmicament en algun altre projecte del parc. Se li va proposar d’iniciar un estudi de la viabilitat de reintroduir les llúdrigues i ell hi va accedir encantat.
Així, durant la primavera i l’estiu de l’any 1993 vàrem recórrer els estanys, rius i rierols dels Aiguamolls i de les conques de la Muga i el Fluvià. Es varen prospectar 144 trams, buscant rastres de la presència de llúdrigues i prenent nota de l’estat de l’aigua i la vegetació, així com de la quantitat de peixos, tot seguint una clau quantitativa ( és a dir, molt abundant, poc abundant, escàs, etc.).
Els resultats de l’estudi, finalitzat a la tardor del 1993, varen se clarificadors. D’una banda no hi havia ni rastre de llúdrigues a la zona estudiada . Però de l’altra els rius semblaven trobar-se en millor estat que quan la llúdriga havia desaparegut als vuitanta: les aigües estaven prou netes, excepte alguns punts negres, la vegetació de ribera estava prou ben conservada com per servir de refugi i s’observava grans quantitats de peixos excepte a les parts altes del rius.
Un segon estudi dut a terme el 1994 i presentat el 1995, en el que s’analitzaren els nivells de contaminants biomoleculars, els més perillosos per la llúdriga i que havien portat a la seva desaparició, així com un estudi més acurat dels aspectes i qualitatius i quantitatius de la població de peixos ens va confirmar la viabilitat del nostre propòsit.
Durant set anys, entre el 1995 i el 2001 es varen deixar anar 41 exemplars:
| Any | ||||||||
| Procedència | 1995 | 1996 | 1997 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | Total |
| Extremadura | 3 | 15 | 3 | 4 | – | – | 1 | 26 |
| Astúries | – | – | – | 5 | – | – | – | 5 |
| Portugal | – | – | – | – | – | 9 | – | 9 |
| Altres | – | – | – | – | – | – | – | 1 |
| Total | 3 | 15 | 1 | 9 | 0 | 1 | 1 | 41 |
En l’actualitat la llúdriga es troba molt ben repartida i fora de tot perill, trobant-la a les conques on es va portar a cap la reintroducció i constatant com s’ha estès al nord fins la conca del Tet i al sud fins la conca del Tenes.
Memòria del projecte
Clicant aquí podreu accedir a la publicació “El retorn de la llúdriga. Història de la llúdriga als Aiguamolls de l’Empordà i conques dels rius Muga i Fluvià” a càrrec de Deli Saavedra, publicat per la Fundació Territori i Paisatge.
