Logo png

Cerca al web

Subscriu-te

Uneix-te a nosaltres

El Bruel

Els projectes

Col·laboradors

logo mussapLogoCastellMar webLogo-GM-PLA webtargeta4BR

Aquesta web utilitza galetes per a gestionar l'autenticació, navegació i altres funcions. Si continues navegant n'acceptes el seu ús

Més informació

Accepto

Introducció

Probablement sigui l’itinerari més conegut del parc. Es tracta d’un itinerari d’aproximadament 4km que ens durà des del centre d’informació del Mas El Cortalet fins a la Platja de Can Comas tot atravessant un paisatge molt variat de closes, llacunes, canyissars i solsures. La millor època per a fer-lo és a l’hivern i a la primavera. No hi ha una hora concreta del dia per a fer-lo. Amb tot, convé tenir en compte en quin moment el fem ja que el sol ens pot molestar segons on ens trobem.

Informació pràctica

Característiques de l’itinerari

Longitud Temps estimat Moment del dia Transport Dificultat Tipus
4Km 3h Indiferent hiking-boot-hi Verd FletxaRecta

Millor època

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
   





             

 

Espècies destacades

Resident: bitó comú, cigonya blanca, corriol camanegra, fredeuga, picot garser petit, boscarla mostatxuda, teixidor.

AbellarolWeb
L'abellarol (Merops apiaster) és un dels ocells que podem observar fàcilment a finals de primavera i tot l'estiu. (+) Clica sobre la imatge per fer-la més gran. Fotografia: Dani Valverde.
Estival: abellerol, agró roig, àguila marcenca, ànec blanc, baldria balear, baldriga mediterrània, baldriga cendrosa, ballester, balquer, bec d'alena, becut, bitó comú, boscaler comú, boscarla de canyar, bosqueta vulgar, cames llargues, capó reial, capsigrany, corriol camanegre, corriol petit, cucut, cucut reial, curroc, enganyapastors, falciot negre, falciot pàl·lid, falcó de la reina, falcó mostatxut, flamenc, fredeluga, fumarell carablanc, gaig blau, gamba roja vulgar, gamba verda, garsa de mar, gavina capnegra, gavina corsa, gavina menuda, guatlla, martinet de nit, martinet menut, martinet ros, mascarell, milà negre, morell de cap roig, ocell de tempesta, oreneta de ribera, oreneta vulgar, oriol, papamosques gris, rasclet, tallarol gros, trobat, xarrasclet, xatrac becllarg, xatrac menut, xivita, xoriguer petit, xot

Hivernants: oca vulgar, ànec blanc, xibec, morell de cap roig, morell de plomall, èider, ànec negre, ànec fosc, bec de serra mitjà, bec de serra gros, calàbria petita, calàbria agulla, calàbria grossa, cabussó collnegre, baldriga mediterrània, baldriga balear, mascarell, corb marí emplomallat, bitó comú, martinet de nit, cigonya blanca, capó reial, flamenc, milà reial, arpella pàl·lida, àguila calçada, àguila cuabarrada, àguila pescadora, esmerla, falcó pelegrí, grua, bec d'alena, corriol petit, corriol gros, corriol camanegre, daurada grossa, pigre gris, fredeluga, territ tresdits, territ menut, territ variant, batallaire, becadell sord, becadell comú, tètol cuanegre, tètol cuabarrat, becut, xivita, gamba roja pintada, gamba verda, valona, gamba roja vulgar, paràsit gros, gavina capnegra, gavina vulgar, gavina cendrosa, gavià fosc, gavineta de tres dits, gavina menuda, xatrac becllarg, gavot, xixella, òliba, mussol banyut, mussol emigrant, colltort, cotoliu, piula grossa, cuereta torrentera, pardal de bardissa, cotxa blava, griva cerdana, tord ala-roig, griva, boscarla mostatxuda, tallareta cuallarga, reietó, mallerenga de bigotis, teixidor, botxí meridional, corb, pinsà mec, lluer, trencapinyes, durbec, verderola, repicatalons

Migrants: oca vulgar, ànec blanc, xarrasclet, xibec, morell de cap roig, morell xocolater, morell de plomall, ànec negre, ànec fosc, bec de serra mitjà, guatlla, calàbria petita, calàbria agulla, calàbria grossa, cabussó collnegre, baldriga cendrosa, baldriga mediterrània, baldria balear, ocell de tempesta, mascarell, corb marí emplomallat, bitó comú, martinet menut, martinet de nit, martinet ros, agró roig, cigonya negra, cigonya blanca, capó reial, becplaner, flamenc, aligot vesper, esparver d'espatlles negres, milà negre, milà reial, aufrany, àguila marcenca, arpella pàl·lida, esparver cendrós, àguila calçada, àguila pescadora, xoriguer petit, falcó cama-roig, esmerla, falcó mostatxut, falcó de la reina, falcóCiconia-ciconia-2
La cigonya blanca (Ciconia ciconia) és omnipresent al llarg d'aquest itinerari. (+) Clica sobre la imatge per fer-la més gran. Fotografia: Miquel Àngel Pérez de Gregorio.
pelegrí, polla pintada, rascletó, rasclet, polla blava, grua, garsa de mar, cames llargues, bec d'alena, perdiu de mar, corriol petit, corriol gros, corriol camanegre, corriol pit-roig, daurada grossa, pigre gris, fredeluga, territ gros, territ tresdits, territ menut, territ de temminck, territ becllarg, territ variant, batallaire, becadell sord, becadell comú, tètol cuanegre, tètol cuabarrat, pòlit cantaire, becut, xivita, gamba roja pintada, gamba verda, siseta, valona, gamba roja vulgar, remena-rocs, paràsit cuaample, paràsit cuapunxegut, paràsit gros, gavina capnegra, gavina capblanca, gavina corsa, gavina cendrosa, gavià fosc, gavineta de tres dits, gavina menuda, curroc, xatrac gros, xatrac becllarg, xatrac comú, xatrac menut, fumarell carablanc, fumarell negre, fumarell alablanc, gavot, xixella, cucut reial, cucut, xot, mussol banyut, mussol emigrant, enganyapastors, falciot negre, falciot pàl·lid, ballester, abellerol, gaig blau, puput, colltort, terrerola vulgar, cotoliu, oreneta de ribera, oreneta cua-rogenca, piula grossa, trobat, piula dels arbres, titella, piula gola-roja, cuereta groga, cuereta torrentera, pardal de bardissa, cotxa blava, cotxa cua-roja, bitxac rogenc, còlit gris, còlit ros, merla roquera, merla de pit blanc, griva cerdana, tord comú, tord ala-roig, griva, boscaler pintat gros, boscaler comú, bosqueta icterina, bosqueta vulgar, boscarla d'aigua, boscarla dels joncs, boscarla de canyar, balquer, tallareta cuallarga, tallarol trencamates, tallarol de garriga, tallarol emmascarat, tallareta vulgar, tallarol gros, mosquiter pàl·lid, mosquiter xiulaire, mosquiter ibèric, mosquiter de passa, reietó, papamosques gris, mastegatatxes, teixidor, oriol, escorxador, botxí meridional, capsigrany, pinsà mec, lluer, durbec, verderola, sit negre, hortolà, repicatalons

Itinerari

Comencem l’itinerari al centre d’informació del Mas El Cortalet. Allà mateix trobem l’Observatori Quim Franch (1). Per la seva orientació SE, la millor hora per a visitar l’observatori és a la tarda. Aquest punt és un bon lloc per a observar anàlides (destaquem l’ànec blanc i les oques vulgars). També podem buscar daines que solen amagar-se als tamarius del mig del llac. A les zones d’aigues més someres hi podem trobar limícols com ara gambes o territs, sobretot en època de migració. Continuem direcció sud, creuem un petit pont sobre el Rec de la Gallinera i continuem pel camí. Al cap d’uns 200m mà dreta trobem un punt amb bones vistes sobre les closes (2). Aquestes closes són un remanent del paisatge típic empordanès utilitzades per a pasturar-hi el bestiar. A més, els arbres del voltant serveixen com a protecció contra la tramuntana. Aquests arbres, igual com els que anirem trobant al llarg del camí, són ideals per a buscar-hi el picot garser petit. Continuem en direcció sud. Al llarg del camí hi ha freqüents passos de fauna utilitzats per daines, llúdrigues i senglars per creuar el camí. Continuem pel camí fins arribar a un encreuament (370m). Aquest punt (3) és un lloc molt interessant ja que aquí descobrirem el funcionament d’un filtre verd. Si ens situem mirant el camí que surt a l’esquerra, a mà dreta ens queda una zona de balques i canyissos. Hi ha una canonada que porta l’aigua de la depuradora d’Empuriabrava fins a la banda oest d’aquesta zona. Com que aquí hi ha un lleuger pendent cap a l’est, l’aigua s’escola entre les balques i els canyissos cap a l’Estany del Cortalet. En aquest procés les plantes absorbeixen l’excés de nitrats i fosfats que pugui contenir l’aigua, deixant-la a punt per ser abocada a l’estany. Un cop observada aquesta estructura, agafem el camí direcció est que ens durà a l’Aguait de les Gantes. Aquest aguait es troba a la banda sud de l’Estany del Cortalet i és un bon lloc per observar anàtides, flamencs, oques, ... Donat que la seva orientació és NO, podem visitar-lo durant gairebé tot el dia, evitant les últimes hores en què el sol del capvespre ens podria molestar. Desfem el camí que porta a l’aguait fins trobar el camí principal el qual seguim direcció SE. Al cap de pocs metres (600m) arribem al Mirador de les Daines. Es tracta d’una plataforma elevada amb bones vistes sobre una closa (ardeids) i sobre un bosc de ribera. Continuem pel camí fins a arribar al Casalot de la Bomba. La bassa que hi ha al davant no té massa interés (tot i que a vegades s’hi deixa veure algun limícol). Aquí ens hem de fixar en la latrina de geneta que hi ha al cim del casalot. A partir d’aquí el camí passa per un conjunt de closes obertes. Hem d’estar a l’aguait ja que no és extrany veure rapinyaires posats al cim dels arbres tot esperant veure alguna presa. Finalment arribem a un trencant (1700m). Prenem el camí de l’esquerra que ens durà a l’Observatori Pallejà (6). Abans d’arribar-hi, però, amb una passera passem per sobre el canal, on no és extrany sentir (i, amb sort, veure) el teixidor. Aquest observatori ens dóna accés al sistema de llacunes salobres de Les Llaunes. Aquest sistema de llacunes litorals s’anomena així ja que vistes des de punts elevats com el Castell de Sant Salvador (Serra de Rodes) brillen com si fóssin llaunes. Des de l’Observatori Pallejà desfem el camí fins a trobar el camí principal, el qual, en aquest punt, gira a SO. El seguim fins arribar a El Matà (1900m) . Aquests camps, ara semi-inundats,26012012-L1360365 HDR-almata-pnae web
Capvespre als arrossars del Matà. (+) Clica sobre la imatge per fer-la més gran. Fotografia: Carles Ginés

eren antics camps arrossers. Deixem de moment el camí principal per a dirigir-nos cap a l’O. A mig camí de les Sitges de la Senillosa trobem l’Aguait de la Closa del Puig (7). Habitualment aquest solia ser el millor lloc per a veure la polla blava a l’estany de la Closa del Pug (banda nord del camí). D’uns anys ençà, però, la població s’ha vist reduïda fins a desaparèixer com a nidificant. Les causes d’aquesta davallada encara no són del tot clares. Tot aquest tram de camí des del trencant fins a les torres és un bon lloc per a observar aus de bosc de rivera, com ara el picot garser petit. Finalment, arribem a les Sitges de Senillosa (2200m). Aquestes antigues sitges era on es guardava l’arròs acabat de collir per a secar-se. Mentre pugeu, fixeu-vos en les ventilacions de les parets, que servien per tal que l’aire corrés i assequés l’arròs. També us podeu fixar en el terra, on hi veureu dibuixades petjades de diferents animals de la zona. Des del cim de les sitges es veu una panoràmica fantàstica dels aiguamolls, la plana empordanesa i la Serra de Roda al NE. També és possible veure ramats de daines als camps situats al NO nostre o, una mica més lluny, a l’E cap al centre de la Reserva Integral de les Llaunes. Des de les torres desfem el camí cap al camí principal que hem deixat anteriorment. Durant tot aquest tram de la ruta durant la qual estem vorejant l’estany i els camps del Matà convé fer parades habituals ja que podem observar-hi una bona varietat de limícols, incloent el territ de Temminck en migració i ràl·lids com ara la polla pintada o el rascletó, també en migració. A part, oques, capons reials o martinets rossos també hi són freqüents en l’època adequada. En les zones més seques hi podem trobar piula golaroja o perdiu de mar. Tampoc és estrany veure-hi rapinyaires en busca de preses, com ara l’àguila marcenca, el falcó pelegrí o l’escassa àguila cuabarrada. Anem seguint el camí cap al SE fins que arribem a l’Aguait del Gall Marí (9, 2800m). Aquest aguait s’anomena així ja que és un dels molts noms populars de la polla blava. Continuem pel camí principal, deixem la zona del Matà i creuem una zona de canyissos molt addient per a observar el teixidor i altres ocells d’aquest tipus d’hàbitat. A uns 3200m ens trobem el camí que ve del pàrquing del Camping Almatà per la dreta. Aparcar allí i venir per aquest camí és una manera d’accedir ràpidament a la part final d’aquesta ruta. Al cap d’uns pocs metres trobem un camí a l’esquerra que ens porta al proper Aguait del Bruel (10, 3300m). Aquest aguait rep el nom d’un dels ocells més emblemàtics i enigmàtics del parc, el bitó. Si tenim sort, el podrem veure o escoltar, sobretot a les nits de final d’hivern o principis de primavera. Aquest aguait, a més, és un bon lloc per a veure ànecs capbussaires com el morell de plomall o el morell cap roig. També, a la primavera, podrem gaudir dels balls amorosos del cabussó emplomallat. L’àguila pescadora és un dels visitants habituals de la zona a l’hivern i en migració. Si continuem l’itinerari atravessarem una àmplia zona de canyissos i balques on hi habita el bitó per arribar, finalment, a la platja (12, 4000m). Des d’allà és possible veure calàbries (sobretot calàbria agulla) i ànecs marins com ara l’ànec negre o l’ànec fosc. A la platja és fàcil veure-hi el corriol camanegra i, jugant amb les ones, el territ tres-dits.

Mapa

 LesLlaunesSWebMapa de la zona sud de la Reserva Integral de les Daines. (+) Clica la imatge per a fer-la més gran.

GPS