La custòdia del territori és un conjunt d’instruments utilitzats per organitzacions socials i ciutadanes per tal de conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs concrets. La conservació d’aquests valors depèn principalment de garantir que els usos i les activitats agrícoles, forestals o turístiques que es duguin a terme en aquests espais siguin respectuosos.
La custòdia respon a la necessitat de CONSERVAR els nombrosos serveis i beneficis que ens aporten els espais naturals, mantenir els paisatges que ens identifiquen i dels que gaudim, i aturar la pèrdua d’espècies animals i vegetals. Aquests són alguns dels reptes que està afrontant la humanitat des de fa dècades i que s’han traduït en diversos acords internacionals i lleis nacionals. Assolir aquests reptes depèn de tothom; de fet, en països com el nostre, una gran part dels terrenys que cal conservar es troben en finques de propietat privada i per tant és imprescindible implicar i donar suport als propietaris d’aquestes finques per aconseguir els reptes indicats. Això és, precisament, el que pretén
la custòdia del territori.
A la pràctica, totes les actuacions es concreten en acords voluntaris entre les entitats de custòdia del territori i els propietaris dels terrenys que es volen conservar. Aquests pactes, coneguts com “acords de custòdia del territori”, estableixen compromisos per a les dues parts dirigits a mantenir o recuperar el medi natural i el paisatge de les finques. Hi ha acords de custòdia en finques o espais d’arreu del territori pel fet de tenir un interès especial per la fauna, la flora, el paisatge o el patrimoni cultural que acullen o que podrien acollir si s’apliquessin les mesures adequades. Aquests indrets poden ser forestals, agraris, fluvials, marins o fins i tot urbans. La custòdia del territori parteix de la base que conservar la natura i el paisatge no és una responsabilitat que recau només sobre les administracions públiques, com sovint es pensa, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden i han de contribuir-hi. Per això, a diferència d’altres instruments i estratègies amb un objectiu similar, com ara la protecció legal d’un espai natural o la classificació d’un terreny com a no urbanitzable per part de plans urbanístics, la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil organitzada (associacions i fundacions), de la ciutadania i d’aquelles persones que són propietàries –o usuàries– de terrenys amb un interès especial per algun dels valors esmentats. En la plana agrícola de l’Empordà existeixen diverses entitats que estan treballant en projectes de custòdia del territori, en concret, custòdia agrària. La custòdia agrària és una modalitat que té per objectiu compatibilitzar l’activitat agrícola i ramadera amb la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic dels espais agraris. Es pretén que els diferents agents (entitats de custòdia, pagesos, propietaris i administracions) s’impliquin per tal de consensuar un acord que cerqui harmonitzar les activitats productives de les explotacions amb la conservació dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics. Ens podríem preguntar el perquè d’aquest interès en custodiar els espais agraris. Doncs la raó és que els espais agraris tenen una gran importància, tant per la biodiversitat que acullen com pel paisatge que han anat modelant les activitats que s’hi han desenvolupat al llarg dels anys. Sense l’activitat agrària, els hàbitats, la flora i la fauna d’aquests ambients no existirien i per això tan important és la preservació d’aquests valors com el manteniment de la pagesia que en té cura.
Les diferents línies de treball de les entitats de custòdia agrària són:
- Promoure l’aplicació de mesures agràries responsables amb el medi natural
- Tenir cura dels espais agraris per tal de mantenir i millorar la diversitat d’hàbitats i espècies
- Promocionar i comercialitzar els productes i serveis de les finques que mantenen acords de custòdia
- Vetllar per la viabilitat de les explotacions i assegurar així el manteniment dels espais agraris
- Vetllar per la incorporació de persones a la pagesia i assessorar dels beneficis de l’agricultura i/o ramaderia ecològica.
Per tot això, la custòdia agrària esdevé una eina d’assessorament al pagès per a realitzar una gestió respectuosa de la seva finca, aplicant mesures ambientals i ajudant-la a comercialitzar els seus productes amb valor afegit per a fer viable la seva explotació.
En concret, a la comarca de l’Alt Empordà estan desenvolupant projectes -o tenen acords de custòdia agrària signats- entitats sense ànim de lucre com l’APNAE, la IAEDEN, el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera i l’associació Paisatges Vius. A nivell de Catalunya, destacar la Xarxa de Conservació de la Natura XCN (fins fa poc coneguda com la Xarxa de Custòdia del Territori XCT) que és una entitat de segon nivell que treballa per al desenvolupament teòric i legal com també la seva aplicació, així com el suport a les entitats de custòdia,visualització i reconeixement de la custòdia el territori. Aquest petit vídeo fet per la Fundación Biodiversidad presenta el concepte de custòdia del territori i en especial la custòdia agrària. Us animo a mirar-lo!
Text: Montse Pascual
