Projecte d'estudi de viabilitat de la reintroducció de l'àguila pescadora (Pandion haliaetus) a la conca del Fluvià i als aiguamolls de l'Empordà

L’estudi de viabilitat de la reintroducció de l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) s’ha iniciat a principis de juny d’aquest any 2008 i tindrà una durada de 6 mesos.

L’àguila pescadora (Pandion haliaetus) era present com a espècie nidificant en terres empordaneses fins l’últim quart del segle XX. Des d’aleshores, les observacions fetes corresponen a individus migrants o hivernants.

Els objectius principals del projecte són els següents:

  • Estudiar si és viable la reintroducció de l’àguila pescadora a la conca del Fluvià i als Aiguamolls de l’Empordà potenciant així l’expansió de la població mediterrània i reduir-ne el risc d’extinció.
  • Analitzar diversos aspectes de l’hàbitat del riu Fluvià, contribuint als estudis de base per a la implantació d’un corredor biològic al llarg de la conca del Fluvià, entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’estudi de viabilitat constaria de les següents parts:

  • Recerca de cites antigues referents a la nidificació de l’espècie a la zona.
  • Recerca dels llocs òptims de cria en funció de l’estat de l’hàbitat (vegetació, pressió antròpica, etc.).
  • Estimació de la disponibilitat tròfica (quantitat d’aliment) a l’àrea d’estudi.
  • Estudi dels nivells de contaminació dels peixos a la zona, ja que el peix és la base de la dieta de l’àguila pescadora.
  • Edició de material de sensibilització, començant a explicar el projecte:
    • Pòsters, tríptics i postals.
    • Inclusió d’informació del projecte a la web de l’associació.
    • Preparació d’una xerrada per a explicar el projecte a ajuntaments, entitats, escoles, etc.

Els darrers punts del litoral on va criar l'espècie (Cap de Creus i Montgrí) i els rius i aiguamolls adjacents (Muga, Fluvià, Ter i Aiguamolls de l'Empordà) formen una gran regió que pot ser molt adequada per a l'espècie, i es preveu que altres estudis de viabilitat puguin estudiar alguna d'aquestes zones (a més del Fluvià, cobert per l'estudi que l'APNAE ara inicia).

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Autor foto: Miquel À. Pérez-De-Gregorio i Capella

En aquest projecte hi haurà aspectes concrets a estudiar que requeriran la participació de voluntaris. Si voleu col·laborar amb el projecte, envieu-nos un missatge a l’adreça de correu electrònic de l’APNAE: apnae@apnae.org.

Consulteu la convocatòria de voluntariat: Projecte Pandion.


Gestió d'espais naturals

  

Terreny a Vilaüt

L’any 1998, el Sr. Miquel Corcoll va fer donació a l’APNAE d’un terreny d’aproximadament una hectàrea, situat a la Reserva Integral I del PNAE. Aquest terreny és el que dóna accés a l’aguait de Vilaüt.

Reserva de Mig de Dos Rius

L’any 1999 la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, va comprar una finca dins del PNAE, a tocar el riu Fluvià, al terme Municipal de St. Pere Pescador. La Fundació Territori i Paisatge va proposar a l’APNAE col·laborar en la gestió d’aquest espai, anomenat Reserva de Mig de Dos Rius. Així doncs, es va començar a treballar i participar en el manteniment d’aquesta petita reserva, que actualment consta d’un extens prat de dall, un bosc de ribera, un itinerari de 2 Km al marge esquerre del riu Fluvià i d’una àrea de lleure pels visitants. A la Reserva, s’hi realitzen estudis científics i seguiment de les poblacions d’ocells i papallones. Cada any a més, es fa una convocatòria a tots els socis per tal de fer-hi feines de manteniment, com plantar i podar arbres o netejar escombraries.


Projecte Llúdriga  

El Projecte Llúdriga ha estat sens dubte el projecte més ambiciós que s’ha fet des de l’APNAE. Es va iniciar al mateix moment que naixia l’entitat i, per tant, el seu desenvolupament ha anat paral·lel al creixement i consolidació de l’Associació. De fet, des de les pàgines d’El Bruel es va informar puntualment de l’evolució de la reintroducció i també es va “fitxar” a molts voluntaris que van posar el seu granet de sorra perquè el projecte reeixís. I això és precisament el que ha succeït: la reintroducció de la llúdriga va ser un èxit i avui aquesta magnífica espècie torna a viure als Aiguamolls de l’Empordà i a les conques dels rius Muga i Fluvià. Encara més, superant els pronòstics més optimistes, la llúdriga ha colonitzat també les conques dels rius Ter i Tec (aquest darrer a la Catalunya Nord) i ja s’han localitzat exemplars adults nascuts a la zona de reintroducció.

Els aspectes educatius han estat bàsics en el Projecte Llúdriga, i estem satisfets de veure com centenars d’escolars i milers de persones coneixen bé la llúdriga després de les actuacions de sensibilització dutes a terme, i saben que aquesta espècie es quedarà entre nosaltres si som capaços de mantenir els nostres rius nets i plens de vida.

Història del Projecte Llúdriga

La llúdriga és una espècie amb una àmplia distribució a Europa i Àsia, però catalogada com a vulnerable o amenaçada a molts països. A Catalunya, es va extingir de la major part del territori, quedant arraconada al pre-Pirineu lleidatà i al sud de les comarques tarragonines.

A les conques de la Muga i del Fluvià, així com als Aiguamolls de l’Empordà, les llúdrigues van desaparèixer fa uns vint anys, víctimes de la caça, la contaminació dels rius i la destrucció dels boscos de ribera.

L’any 1993 es va engegar el Projecte Llúdriga, tot comprovant que les causes que la van extingir ja no es donaven. Es va decidir portar llúdrigues d’altres parts de la Península Ibèrica on aquesta espècie és abundant, concretament Extremadura, Astúries i Portugal.

Objectius del Projecte Llúdriga

  • Recuperar la població desapareguda.
  • Promoure la conservació dels rius i aiguamolls a través d’una espècie emblemàtica.

La reintroducció

Un cop capturades amb trampes inofensives, les llúdrigues eren transportades fins al Zoo de Barcelona, on l’equip veterinari revisava el seu estat de salut i els implantava l’emissor de ràdio.

L’alliberament era el millor moment perquè nens i adults poguessin conèixer de prop la llúdriga i el seu hàbitat.

Gràcies a l’emissor, podíem saber en tot moment la seva localització i comportament.

Les 42 llúdrigues alliberades s’han dispersat ràpidament pel territori i ja han colonitzat la majoria de llacunes, recs i rius de les conques de la Muga i del Fluvià. A més, es coneix la seva presència regular al Ter, des de Torroella de Montgrí fins a Girona, i al Tec, el primer riu de Catalunya Nord.

A més, algunes femelles han criat i ja s’han detectat individus adults nascuts a l’Empordà.

L’educació ambiental:

El Projecte Llúdriga ha prioritzat l’educació ambiental. A través de les xerrades a les escoles i mitjançant diapositives, un conte, un vídeo i un joc sobre els rius, centenars de nens i nenes han conegut el projecte de reintroducció de la llúdriga.

També es van programar amb les escoles sortides de descoberta del riu, on els alumnes es podien familiaritzar amb aquest medi, aprenent els noms d’animals i plantes i, de tant en tant, trobant excrements o petjades de llúdriga.

Fruit d’aquestes activitats, es va potenciar la formació dels anomenats Grups Llúdriga a diferents pobles de la comarca. La seva finalitat ha estat conscienciar i implicar el jovent en tasques de descoberta, estudi i defensa del seu riu més proper i de la natura en general.

El projecte llúdriga

ha estat executat per:

  • Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (APNAE)

amb el patrocini de:

  • Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya

i amb la col·laboració de:

  • Parc Zoològic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  • Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.
  • Instituto de Conservaçao da Natureza. Governo de Portugal.
  • Dirección General de Medio Ambiente. Junta de Extremadura.
  • Dirección Regional de Montes y Medio Natural. Principado de Asturias.

 

Fotos del Projecte Llúdriga: Pere Duran, Ponç Feliu , Antonio Martínez i Deli Saavedra.

•Tesi Doctoral sobre la reintroducció de la llúdriga (9,37 Mb): Deli Saavedra. Reintroduction of the Eurasian Otter (Lutra lutra) in Muga and Fluvià basins (North-eastern Spain): viability, development, monitoring and trends of the new population