Com ja fa una colla d’anys, aquesta temporada també s’han portat a terme les tasques de recerca i seguiment de les parelles d’esparver cendrós (Circus pygargus) a l’Empordà, que a la comarca pot nidificar tant en ambients naturals de garriga com en espais cultivats amb cereals.

La tècnica per localitzar les nierades es fonamenta bàsicament en el patrullatge, l’espera i la llarga observació en indrets que es reconeixen com a favorables per a l’espècie, ja sigui per haver-s’hi localitzat postes en anys anteriors o bé per reunir unes condicions que es consideren idònies. A les zones cultivades la localització de parelles nidificants comporta l’inici d’un protocol d’identificació de la propietat, avís a l’agricultor, manteniment d’un sector sense collir en el moment de la sega, maneig de la posta o la llocada –que en l’actualitat consisteix bàsicament en posar una tanca protectora contra els depredadors tot volt del niu–, així com el seguiment posterior de la llocada fins que els joves s’han envolat. Esmentem que les tasques de localització dels propietaris i avís dels protocols a seguir van a càrrec del Cos d’Agents Rurals.

Enguany a la zona de la plana agrícola s’han localitat un total de 6 parelles. En un dels casos –el més destacable de cares a la gestió futura de l’espècie–, la llocada s’ha perdut malgrat haver-hi posat ja les tanques metàl·liques, fet que ens fa pensar que una feristela ha pogut saltar la barrera protectora. Altres dos nius també s’han perdut en la fase d’incubació, malgrat no haver accedit en cap moment al niu, i un quart niu en el que ja hi havia 4 joves, ha estat predat just abans de segar el camp i de posar-hi els tancaments. En tots aquests supòsits també molt probablement podem atribuir les pèrdues a l’acció dels senglar o les guineus. Tanmateix dos nius si que han acabat prosperant, i en els quals s’hi ha envolat 2 joves esparvers a cadascun d’ells –malgrat que en un hi varen néixer 4 joves i en l‘altre 3.

Pel què fa a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, talment com en anys anteriors s’hi ha pogut observar una parella amb actitud reproductora, però que podem gairebé confirmar que no hi ha arribat a fer el niu.

Per tot això suara esmentat i de cares a properes edicions, es proposa atès l’experiència que anem acumulant, el següent:

1r.- Posar tanques tan bon punt es troba el niu, encara que hi hagi ous. Així evitem que mentre el camp no es sega, els senglars i les guineus no poden fer perdre el niu.

2n.- Posar dues tanques als nius ja que és molt menys invasiva que una tanca sola –el perímetre és molt major–, de manera que sembla que no afecta el retorn de la femella (especialment reticents a tornar a entrar al niu quan tenen ous). Recordem que una de les principals temences que tenim en posar les tanques protectores al niu és el temps que triga la femella en tornar-hi a entrar (quan els poll són petits i amb el sol que fa, això pot arribar a ser letal).

3r.- Posar a les tanques alces supletòries per evitar l’entrada de les guineus, ja que s’ha comprovat que alguns exemplars aprenen a saltar.

 

Foto 1

Foto 2

Imatges:

1.- Imatge d’un dels nius que enguany a reeixit a la plana empordanesa, malgrat que dels 4 joves nascuts només 2 han aconseguit envolar-se.

2.- Niu amb tanca doble per preservar la llocada, tal i com ja s’ha començat a experimentar aquest any 2020.

Fotografies i text: Ramon Fortià